Hui 28 d'abril, Vaga d'ensenyament: Font de Mora dimissió

Reivindicacions:
1- La constitució immediata d’una xarxa pública per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys capaç d'atendre tot l'alumnat en el curs 2009-2010.
2 - Creació de 300 places de llengua estrangera que garantesca l'ensenyament eficaç a l'inici del curs vinent pen totes les unitats de quatre i cinc anys.
3 - Començament i finalització en 2009 d’una negociació amb la Comunitat Educativa d’un nou mapa escolar que responga a les noves necessitats l’escolarització.
4 - L'adequació de les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics d'infantil, primària i secundària a les necessitats educatives actuals, en haver quedat desfassada l’existent, que s’arrossega des de 1997.
5 - La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació, l'establiment d'un pla de formació del professorat per adquirir la competència lingüística i la garantia de continuïtat de les línies en valencià.
6 - La modificació del Decret que regula el procés de matriculació i la creació de les comissions estables de matriculació de districte o localitat per garantir una distribució
equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials, de compensació educativa i nouvingut entre tots els centres sostinguts amb fons públics.
7 - L'adopció de les mesures necessàries perquè l’alumnat acabe l’ensenyament obligatori amb les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.
8 -El disseny, l'execució i l'avaluació de l’eficàcia dels programes necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinga el títol de Graduat.
9 - L'adopció demesures motivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris per al desenvolupament econòmic i social sostenible
del nostre país.
10 - El cessament de totes les persones que desenvolupen funcions d'inspecció amb caràcter temporal per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i la convocatòria d'un procés selectiu que respecte escrupulosament els principis de publicitat, igualtat,mèrit i capacitat per accedir al Cos d'Inspecció Educativa.
11 - La neutralitat màxima de l'administració i el fi d'actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.
12 - La retirada immediata de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i la paralització dels processos administratius iniciats contra el professorat o juntes directives.
13 - La concessió de beques de transport imenjador escolar per a l'alumnat d’ed. infantil, de batxillerat i de F.Professional i la seua gratuïtat en tot el procés escolar.
+ info a: Intersindical -STEpv

En contra de la pirateria, a favor del programari lliure

La gent s'extranya quan dic que estic en contra de la pirateria. Però sempre he de matissar. No m'agrada el programari propietari, però hi ha gent que hi viu d'això. He sigut programador. Sé del que parle. Al contrari de la pirateria a nivell musical (on l'artista que fa la feina no veu un euro del disc, o un percentatge insignificant), en el programari, es paguen els sous dels programadors. Les companyies per desgràcia (llevat de, pot ser, Microsoft) no guanyen unes grans quantitats de diners. La major part dels diners va a pagar als programadors, analistes... És a dir, a l'equip de desenvolupament. Cada programa que utilitzem són moltes hores, i van cares. És necessita molta i molt bona formació per ser un bon professional al desenvolupament del software. I un electricista,obrer... que han fet un curs de dos anys (o ni això) cobren molt més. Tots es queixen, però paguen, quan un llanterner els cobra 30 euros l'hora (més desplaçament, clar). Cobres 8 euros per hora per un desenvolupament informàtic i els pareix car. Si les dones de la neteja cobren més!!!!!
Bé, tanmateix, no estic a favor tampoc d'utilitzar software propietari, estic a favor, de qui vullga gastar-lo que el pague. Sóc usuari convençut de programari lliure, i aprofite l'avinentesa per avançar que en breu eixirà una nova versió de la versió de Linux que possiblement siga més utilitzada: ubuntu

Trobe a faltar la música de peluts

Hui he rebut un correu: un video de muchachada nui on un home en família (dona, fills...) diu que troba a faltar als heavys i que està enamorat de satan. Bé, sense ser tant exagerats, em passa algo semblant, continuament em pose a sentir /veure cançons i vídeos que sentia abans, cantant les lletres. Però bé, passen els anys i la música ja no me mou igual que abans, l'edat no passa en balde, però el que és indubtable és que no m'agrada cap altre tipus de música (la gent quan es fa major sol sentir unes altres coses). Recorde quan ens posaven a la barra dels pubs i feiem feredat als cambrers (sempre forem dels millors clients dels locals ;). Ens podiem passar tota la nit. Ara ja no aguante, les resaques són col·losals havent begut la meitat (o la quarta part), i al sendemà no hi ha qui traga trellat de mi. Crec que odie fer-me major i m'agradaria ser jove sempre, encara em pense que ting 18 anys i vaig cap als 30...

Tindre el cap ocupat (que algú em done una bona idea)

Com alguns que me coneixen ja saben, sóc una persona que ha de tindre el cap ocupat, la tele no és suficient per a mi (les poques vegades que la veig, ho faig amb un llibre/revista/ordinador a la mà). Tampoc he trobat cap llibre interessant (els que he trobat ocuparien més d'una setmana de lectura intensa, i crec que m'estic fent gos al respecte, Ferran Torrent tornarà algun llibre seu?). Vaig aconseguir-ho parcialment estudiant mates, però tampoc em puc passar totes les vesprades estudiant, és massa avorrit.
El cas és que des d'un temps ençà duc en el cap montar un negoci malgrat el context econòmic. No per imperatiu econòmic, ja que gràcies a Déu (o a onze, tot siga dit) no passem gana, ni la hipoteca m'ofega, si no per aprofitar parcialment el temps. El problema rau, en què no es pot montar una empresa normal a temps parcial. I estic buscant alguna bona idea (s'accepten donacions d'idees i socis). Un altre problema que tinc és la poca constància, (un dia li puc dedicar 3 hores, un altre 5 i un altre cap, segons les ganes que tinga, crec que és un defecte dels programadors). Estic a la reserca d'algun negoci (legal), si algú en sap, que no dubte de posar-se en contacte amb mi. Sóc una persona molt oberta.

Asociación de Vividores del Terrorismo

Ja feia temps que volia escriure aquest article, però no per manca de temps sino de ganes, he anat ajornant-ho. M'agradaria parlar d'una associació, que pareix que es dedique a fastidiar més que a reclamar els seus drets com a víctimes. Una de les anècdotes curioses és que no deixaren entrar a les víctimes del terrorisme islamista. No eren víctimes també? Però per sort o per desgràcia, el que més m'ha cridat l'atenció no és l'anterior, ja que era d'esperar, ja que l'AVT està actuant com a gossos de pressa del PP. I com, fins i tot ara, alguns del PP continuent defensant que ha sigut ETA el culpable dels atentats de Madrid, doncs no els han deixat entrar. Ja què el discurs contra nacionalisme no espanyol, en base a l'existència d'ETA era el seu únic discurs. Ara, com ja tenen la crisi de que parlar pareix que la cosa s'ha alleugerat un poc.
El cas és que volia parlar de la persecució cap a una banda de música que m'agradava molt en la meua adolescència. Soziedad Alkoholika (S.A.). Ara ja no m'agrada massa el hardcore, però això no té res a veure. La bona qüestió, és que allà on actuen S.A. allà que va l'AVT a impedir l'actuació. Realment no sé de que els acusen (crec que de ser bascos). De moment, totes les vegades que han anat a judici l'AVT l'ha perdut. El que no entenc, és si han perdut tots els judicis (hi ha uns quants), per què continuen posant-se. No és podria denunciar per calúmnies?
El que no entenc és a què es dedica aquest associació. Suposadament (és a dir, en teoria) per donar suport emocional, econòmic... ales víctimes d'una banda armada d'alliberament nacional (José María Aznar dixit), en la pràctica pareix que simplement es dediquen a ser un òrgan de pressió per part del PP (quina casualitat si tots els qui estan ahí estan vinculats a eixe partit i ETA ha assassinat a gent d'altres partits). Com és possible, que una cosa tant seria com el terrorisme i l'assassinat acabe utilitzant-se políticament, no se'ls cau la cara de la vergonya? com s'aprofiten dels assassinats de familiars d'alguns d'aquesta manera? Per què no és dediquen al que deurien de ser i deixen de ser el que són?

PS: en aquesta pàgina podeu trobar tant el resultat dels judicis com les seues declaracions (on es diu clarament que ells estan en contra d'ETA. de la política i de tot del que se'ls acusa)

1+1 =... 1

Ja feia temps que volia escriure un article similar, però ara, aprofitant que estic estudiant matemàtiques podria posar l'exemple un poc més clarament. El cas és, i que em perdonen els matemàtics seriosos per les simplificacions, què si agarrem el conjunt composat només per 1, i definim l'operació suma com a 1+1=1 (Sí, en matemàtiques es poden fer estes coses hehe) tindrem un anell (com dels naturals), i podrem dir que 1+1=1 tranquil·lament. Si buscara amb més deteniment segur que en algun llibre d'àlgebra, o de teoria de conjunts trobem coses similars ( no he trobat cap cas concret però no he buscat molt). Aleshores podria predicar en fòrums i conferències, i com a referència sempre podria donar llibres d'àlgebra d'algunes eminències (òbviament, obviant que fea referència a un anell d'exemple, no als naturals).
Tot açò a què ve? Doncs a certes teories de gent que es fa dir filòloga sobre l'orige de la llengua parlada al País Valencià, totes els referències trobades, són posteriors al 1980, inexistents (si, sembla mentida però citen llibres /autors que no existeixen) o textos trets de context d'obres anteriors. I jo em pregunte, som els únics que tenim aquest problema?

I ara, Matemàtiques

Més val arribar tard que no aplegar, això m'han dit sempre. El cas és que després de 3 intents, espere que esté siga el definitiu. Les matemàtiques sempre havien segut la meua passió fins que quan tenia 15 anys aparegué un 486 a casa. Havia tengut un spectrum +3, però no era el mateix. Aquest el podies gastar tots els dies i per a més cose que jugar. Això va fer que el meu interés per les mates caiguera augmentant el meu interés pels ordinadors. El cas és que ara m'he matriculat per 3era vegada a estudiar 1er matemàtiques. Ara per la UNED. Diversos motius em van impedir cursar anteriorment les classes presencials. Principalment el treball, i quan tens una hipoteca per pagar... veus les coses d'una altra manera. El cas, és que ara, amb l'oposició aprovada (hehehe com m'agrada vacil·lar i que m'envegen), tinc alguns moments per les vesprades que puc dedicar-me sense agobios a les meues aficcions. He decidit la UNED per què no és presencial, i quan tens certa edat, t'és impossible acudir a totes les classes (sempre apareix una cosa o una altra). En canvi en la UNED és una/dos vesprades setmanals. Cosa que fa que siga prou fàcil, estudiar per les vesprades/nits i anar a classe. Fer una carrera sense necessitat i amb temps per dedicar-li em pareix d'allò més exitant i recomanable, sense presses, agòbios, matinades, anar a classe...

També, alguns em pregunten per que no segueixc estudiant de la meua especialitat, la informàtica. Les possibilitats són diverses, estudiar el doctorat, o algun altre postgrau, o per què no accedir a una plaça més elevada de funcionariat.
Doncs bé, el cas és que la vida com a professor de Cicles Formatiu és relativament cómoda, el grau superior no repercuteixen un augment de sou tant elevent com per a que compense; i a més, he avorrit la informàtica a nivell estudis. Vaig fer l'últim esforç per aprovar l'oposició. Supose que gran part de la culpa la té la vida en l'empresa privada. Vaig entrar amb molta emoció com a programador (primer en pràctiques). Després de fer més hores que un rellotge, portant-me bronques de coses que no havia fet (i les medalles i els sous sempre per als i fer sempre les mateixes coses, vaig acabar avorrint-ho i perdent la ilusió. Des d'aleshores quasi no li he dedicat temps a aprendre coses d'Informàtica, i sempre m'he dedicat a altres coses. Qui sap? en un futur (espere que pròxim) reprenga la ilusió i faça coses conjuntes de les meues dos aficcions.